Ahir, 11 de juny de 2013, al Centre Cultural la Mercè de Girona vam fer un acte de celebració del primer curs del MRP de Girona.
Hi van participar la M. Antònia Canals, una de les fundadores de l'associació de mestres Rosa Sensat, i en Joan Domènech, mestre i autor del llibre "Elogi de l'educació lenta".
Es varen reunir vora un
centenar de mestres de les comarques de Girona, convocats pel recentment creat
MRP de Girona.
L’acte va
comptar amb una convidada especial. La Ma Antònia Canals, pedagoga i membre de
l’equip impulsor de l’Associació de Mestres Rosa Sensat creada als anys
seixanta del segle passat, ens va explicar la necessitat que sentien algunes
persones de renovar l’educació amb una certa urgència, i com varen veure lo
lents que resulten els canvis en aquest camp. Ens va regalar un pensament, que
ha estat en el ment de molts mestres per no decaure en els moments de
dificultat com els actuals: “Cor noble, estimació per les persones i fer el que
sents i penses. Allò queda i un dia o altre servirà. Fer els esforços mirant als
nens i a les nenes perdurarà”.
Joan
Domènech, membre fundador de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica
de Catalunya, director de l’escola pública Fructuós Gelabert de Barcelona i
autor del llibre Elogi de l’Educació
lenta, va explicar que la seva mirada parteix d’una reflexió viscuda. Domènech
ens va fer notar que en educació cal una certa resistència a la cultura de la
immediatesa. En front la vida accelerada, pautada i cronometrada que tenim
actualment, l’escola ha de canviar la mirada i trobar i donar “el temps just per aconseguir
l’aprenentatge, comprendre i acceptar
que els processos educatius necessiten temps. Els processos d’aprenentatge són
lents”. El canvi ha de ser qualitatiu i
no quantitatiu. No calen més hores de matèries, cal temps de fer per
aprendre, de conversar per aprendre,
d'aplicar els aprenentatges adquirits, temps de "contemplar" (badar,
meditar, reflexionar...) sobre allò après. El gust per aprendre va lligat a
l'emoció, la passió per alguna cosa, i així és genera l'esforç per aprendre.
Al final de l’acte
es va manifestar el malestar per la situació actual del sistema educatiu del
nostre país amb la creació d’un mosaic reivindicatiu on es podia llegir “SOS
Educació”.
Un
acte de caire local, reivindicatiu però també amb clares propostes per
l’educació en un futur. Al mateix temps, al mateix edifici, el pensador Zygmunt
Bauman, explicava el seu pensament sobre el futur d’Europa. Dos actes significatius i plenament
complementaris.
Us convidem a mirar el reportatge fotogràfic.
